Què està passant amb les Matemàtiques?
Per a què serveix l’escola? Quines són les funcions de l’escola com a institució educativa? Què és el que ha de fer l’escola? Què és el que no ha de fer? I nosaltres com a mestres, com encaixem dins de tots aquests interrogants? Aquestes i moltes d’altres són algunes de les preguntes que passen pel cap als professionals de l’educació de qualsevol àmbit, etapa o edat. Donar-hi resposta sovint no és tant senzill com sembla.
L’escola necessita un anàlisis permanent per part de tots els membres de la comunitat educativa sobre allò que fa i sobre com ho fa. Quan sona el despertador al matí i arribem a l’escola som molt conscients que no venim a una feina qualsevol a treballar. Venim a exercir una professió. Allò que fem té un efecte directe sobre el futur de les persones que tenim al davant. En conseqüència, no val qualsevol forma de fer.
Ja fa uns anys que ens hem adonat que malgrat l’alumnat aprèn noms, conceptes, algoritmes, estratègies de resolució o mecanismes no sempre els resulta senzill establir una relació directe entre allò que està aprenent i la realitat que els envolta i amb la que hi convivim tots. Ni nosaltres ni les matemàtiques podem ignorar aquest fet. És en aquest punt on hem decidit fer un pas endavant i fer una profunda reflexió sobre com volem ensenyar les matemàtiques.
A l’edat de l’alumnat de la nostra escola el joc o les estructures jugades haurien de ser una de les eines més habituals dins l’aula ja que es troben molt còmodes i familiaritzats amb aquestes dinàmiques. Per aquest motiu, i centrant-nos en les matemàtiques, “cal buscar que els alumnes no sols operin, sinó que pensin i comencin a raonar. No hi ha dubte que això és possible: a l’edat de l’escola primària els alumnes coneixen jocs que comporten raonament i sols es tracta de reformar aquests raonaments donant-los forma matemàtica” (Santaló, 1975). Per tant, la nostra feina consisteix en proposar tasques que motivin a l’alumnat i no converteixin l’esforç que fan per assolir els aprenentatges en una càrrega feixuga.
Acompanyar les matemàtiques de material manipulatiu i experimentació ens permet, en una primera fase, entendre i assolir un aprenentatge molt més significatiu. A més a més, ens estalviem d’inici aquells processos mentals més complexos i abstractes que poden aconseguir que les matemàtiques siguin realment odioses quan el que volem és que siguin divertides. Els diferents materials que utilitza l’alumnat permet imitar situacions on els alumnes observen, estableixen relacions, creen estratègies, raonen o investiguen. A més també ajuda a respectar els ritmes personals de cadascú i són materials, que per la seu plantejament de repte o joc, motiven a treballar amb ells.
Arribar a acords dins la comunitat educativa per construir una línia d’escola ens permetrà donar continuïtat i solidesa a aquesta manera d’entendre les matemàtiques facilitant així el desenvolupament del nostre alumnat.
Adrià Barrabés