Hem viscut ja dues dècades del segle XXI, i malgrat que les coses van canviant per a les dones, aquests canvis s’estan produint d’una manera molt pausada.
Des de les aules som conscients que tot és una mica més difícil per a les dones, que el món encara no ha viscut prou canvis i això es visualitza en diferents àmbits, entre ells el món de les ciències.
Des de la infantesa, moltes nenes demostren un notable interès cap a les ciències. Es mostren curioses, ordenades, disciplinades, observadores,… qualitats que un bon científic ha de tenir.
A mida que passen els anys, potser per l’edat, perquè les motivacions canvien, perquè la societat ens impulsa a dedicar-nos a fer unes altres activitats, no ho sé…,però el cas és que moltes adolescents abandonen el seu somni inicial, de quan eren petites, i acaben realitzant uns altres estudis. Des d’aquí, humilment, em dirigeixo a les nostres alumnes per animar-les a que no abandonin els seus somnis de ser científiques.
No hi ha més orgull per a nosaltres, els educadors, que rebre la visita dels exalumnes i comprovar que han arribat molt més lluny que nosaltres, que han aconseguit tot això que s’havien proposat aconseguir. Nosaltres vam sembrar la llavor, la vam regar i, finalment, s’ha convertit en una planta magnífica. Del nostre centre han sortit alumnes que ara són: infermeres, enginyeres, genetistes, biòlogues, doctores… i espero que aquesta llista que ara us he citat amb cinc exemples sigui molt més extensa en el futur.
MªJosé Alonso