Auamba buluba balambambú!!! Sempre estarem junts!

Auamba buluba balambambú!!!

Amb aquest crit a dalt de l’escenari del Frederic Mompou, el passat 20 de juny, vàrem acabar vuit mesos de feina intensa representant el musical Grease.

Com diu el guió ”Sempre estarem junts!”. Però, com hem aconseguit ajuntar tant alumnat per un projecte com aquest? Ho expliquem a continuació.
Com és tradició, l’alumnat de 4t d’ESO, amb la inestimable ajuda de l’alumnat de 3r d’ESO, representa una obra de teatre pel festival de final de curs. A l’octubre ens vàrem reunir un grup
d’alumnes per a parlar sobre quina obra podríem fer. Al principi érem poca gent, però la proposta de fer un musical va engrescar moltíssim als presents. Gràcies al seu entusiasme i feina
autònoma, varen reunir un grup de gairebé 30 persones amb l’objectiu de representar el musical Grease. Al principi semblava un objectiu inaccessible, però gràcies al compromís, al treball dur i a la constància, ho hem aconseguit.
Un dels objectius era aconseguir un creixement personal i un compromís més enllà de les qualificacions i el vessant acadèmic del seu desenvolupament. El teatre és molt positiu per la formació de l’alumnat: et dona seguretat autoestima, compromís i constància i et permet millorar el cos i la veu de cara a parlar en públic.
No ens oblidem també del factor social, educatiu i cooperatiu, ja que en obres tan corals com aquesta tots som una baula imprescindible d’una cadena perquè tot surti rodó, com per exemple a través de petits grups de treball, organitzats i dirigits per alumnes especialitzats: la part de ball la varen portar dues alumnes que fan ball fora de l’escola, la de decorats es va organitzar a les assignatures de plàstica, les escenes de parelles es van treballar per separat… gràcies a tot això aquest projecte ha tirat endavant de manera exitosa.
Èxit, una paraula que pot donar moltes interpretacions. Més enllà del resultat més tècnic o escenogràfic, hem de dir que el veritable èxit està a haver gaudit d’un projecte com aquest amb els companys aquest últim any després d’una vida al Frangoal. Poder tenir una experiència com aquesta abans d’emprendre nous camins, és una manera de recordar per sempre dels nostres
companys i companyes. Un record que quedarà per sempre en els nostres cors. Ara enteneu el principi de l’article? ”Sempre estarem junts!”.
Us adjuntem un programa per posar noms a qui han fet possible aquest projecte i un vídeo de l’obra sencera, a part d’unes imatges dels millors moments. Estigueu alerta, el curs vinent ens
esperen més sorpreses.

Arxius