Comiat Virgili

Ahir, després de 40 anys dedicat a l’ensenyament, es va acabar una etapa per iniciar-ne una altra. Trenta-sis d’aquests quaranta han transcorregut al col·legi FRANGOAL. Trenta-sis anys que no s’esborren en sortir, per últim cop, a les 6 de la tarda per la porta del Centre després d’haver buidat el calaix que em corresponia com a mestre. Sentiments i emocions oposades es van fer presents.

Ara és moment pel record.

En tot aquest temps, al llarg del camí recorregut hi ha hagut roses i espines, ha estat un camí planer i també amb entrebancs, hem passat bons i mals moments que hem resolt entre tots els que hem format part de la comunitat del FRANGOAL: mestres, pares, alumnes… però el que quedarà per sempre són les bones experiències viscudes al llarg d’aquests anys.

Són molts els i les alumnes a qui he intentat ensenyar, formar, acompanyar, orientar...amb més o menys èxit. Segur que en més d’una ocasió m’he equivocat, li he fallat a algú o no l’he tractat com es mereixia. Us demano perdó. Tot el que he fet ha estat sempre amb la millor intenció, amb la voluntat i la il·lusió de fer-ho el millor possible, pensant sempre en els meus i les meves alumnes.

Permeteu-me que m’acomiadi d’una manera particular de totes les jugadores, jugadors i famílies que heu format part dels equips de bàsquet que he acompanyat i que tants bons moments hem compartit plegats. Gràcies pel vostre ajut i compromís.

I a tots, alumnes, pares i mares, companyes i companys, gràcies, perquè tots, d’una manera o una altra, m’heu ajudat i m’heu aportat alguna cosa positiva, de tots he pogut aprendre.

Em considero un privilegiat per haver estat mestre al llarg de tants anys, per haver exercit una professió que he estimat i que m’ha fet feliç.

No vull dir un adéu, vull dir: “FINS SEMPRE”.

Virgili.

Arxius